Hola, sóc la Glòria, estudiant de direcció coral a l’Esmuc. A vegades em presento d’aquesta manera i veig les cares de la gent intentant fer veure que ho troben interessant, però la veritat és que moltes persones senten la paraula coral i els hi ve una imatge al cap: La típica coral d'aficionats amb bona voluntat, però amb pocs coneixements musicals.
És que només canta en corals la gent gran? És que s’ha de cantar una i una altra vegada el repertori de tota la vida? És que per cantar en cor s’ha d’utilitzar la famosa tècnica d’arrossegament de veu? Doncs no!.
Jo, a part de dirigir, em guanyo la vida cantant en cors, així que estic disposada a convèncer a tothom de que és un món per descobrir. Us puc assegurar que hi ha tant de repertori interessant i que un pot arribar a gaudir tantíssim com a cantaire o com a oient...
M’he disposat a fer un experiment amb l’Albert, un noi que no té cap mena de relació amb la música coral i que per cert, detall sense importància, és el meu xicot.
Què en pensa ell de la música coral?
"Doncs pensava que era una mica pal, només havia escoltat a la coral del meu poble, i no em va agradar gaire, la vaig trobar ensopida, avorrida i artificial. No em va transmetre res de res, en tinc un record bastant grisós. Veia que eren un grup de persones que cantaven nadales i res més. Aquesta va ser fins fa poc la única experiència que havia tingut en aquest camp, i tot i que pensava que el món de la música coral era més ric i ampli i que no es limitava a corals de poble amb repertoris antiquats, creia que més o menys tot seria semblant(no se si m`entens).
No m´haguera passat mai pel cap d’assistir a un altre concert per pròpia iniciativa, suposo que tenia prejudicis i n’estava segur que no m`agradaria.”
No sé perquè, em temia que la resposta aniria per aquí. Bé, mans a l’obra que hi haurà feineta!
És que només canta en corals la gent gran? És que s’ha de cantar una i una altra vegada el repertori de tota la vida? És que per cantar en cor s’ha d’utilitzar la famosa tècnica d’arrossegament de veu? Doncs no!.
Jo, a part de dirigir, em guanyo la vida cantant en cors, així que estic disposada a convèncer a tothom de que és un món per descobrir. Us puc assegurar que hi ha tant de repertori interessant i que un pot arribar a gaudir tantíssim com a cantaire o com a oient...
M’he disposat a fer un experiment amb l’Albert, un noi que no té cap mena de relació amb la música coral i que per cert, detall sense importància, és el meu xicot.
Què en pensa ell de la música coral?
"Doncs pensava que era una mica pal, només havia escoltat a la coral del meu poble, i no em va agradar gaire, la vaig trobar ensopida, avorrida i artificial. No em va transmetre res de res, en tinc un record bastant grisós. Veia que eren un grup de persones que cantaven nadales i res més. Aquesta va ser fins fa poc la única experiència que havia tingut en aquest camp, i tot i que pensava que el món de la música coral era més ric i ampli i que no es limitava a corals de poble amb repertoris antiquats, creia que més o menys tot seria semblant(no se si m`entens).
No m´haguera passat mai pel cap d’assistir a un altre concert per pròpia iniciativa, suposo que tenia prejudicis i n’estava segur que no m`agradaria.”
No sé perquè, em temia que la resposta aniria per aquí. Bé, mans a l’obra que hi haurà feineta!
3 comentarios:
Hola, Gloria soc l'Ana Casañas. Saps qui soc? Ara hem llegiré el teu blog i després et contesto. De moment te molt bona pinta. Ànims.
Gloria,reina,soc l'avia Ana i potser perquè he tingut la sort d'estar entra vosaltres, m'encanta poguer sentir corals com les vostres i d'altres amb concerts tant bonics...Tota la musica es bonica, però les corals amb el conjunt de veus tant ben coordinades, son espectaculars.Jo voto per les corals. Ara, hi han corals i coraletes. Totes son lloables, tothom hi posa els seus cinc sentits, la seva il-lusió i el seu empenyo perque surti bé. Ara clar,si només has sentit aquestes coraletes, es molt probable que després de sentir-ne una o dues, pensin com l'Albert pensaba.
Tens raò i fas molt bé de defensar lo que creus correcta. I jo que soc una minima expressió per opinar, estic convençu
dissina en tot lo que dius i t'asseguro que, no com a cantaire (faria ploura), però si com a oient, m'agrada,m'entusiasma,m'emociona etc.etc.
Endevant!!!
El cas que explica l’Albert es pot donar més sovint del que ens pensem i és una llàstima perquè si ell hagués sabut a quina categoria pertanyia el cor que va escoltar, hauria pogut, abans de decidir si la música coral li agradava, o no, considerar la possibilitat d’escoltar el mateix repertori per un de diferent, i no fer l’assimilació que tots els cors sonen igual. Crec que no vindria malament que en el món coral anés germinant el convenciment que cal concursar i diferenciar els cors per categories atenent a criteris tècnics i interpretatius, sense que això suposi cap menysteniment per ningú, -això passa al món sardanístic i ningú no s’esgarrifa-.
Aquesta activitat seria, alhora, un estímul per als cors perquè tindrien un objectiu clar i faria aterrar a alguns estratosfèrics que s’auto-proclamen “els millors”. No és millor que ho decideixi un jurat, qui és el millor?
A les nostres comarques el concert de Santa Cecília, per exemple, és una desfilada de compromís, com ho són alguns concerts de Nadal, etc.. Doncs, afegim-hi una mica de pebre i diguem als cors que han d’indicar als seus programes la categoria a la qual pertanyen, i que no es poden fer determinats repertoris si no es tenen uns requisits mínims, que ja consensuarien els nostres experts, que en tenim molts i de molt bons.
Publicar un comentario