La setmana que ve marxo cap a França a cantar el Requiem de Mozart. He pensat que en comptes de dir-li a l’Albert “me’n vaig a fer concerts” i quan ell em truqui no sàpiga gaire bé de què li parlo, doncs he decidit intentar que entengui què carai hi vaig a cantar. He trobat que aquesta obra té un avantatge enorme, i és que de Mozart se n’ha fet una pel·lícula (Amadeus Mozart de Milos Forman), on al final es veu com composa el Requiem de Mozart. Encara que hi ha mentides històriques, he pensat que després de la pel·lícula li podia picar el cuquet d’escoltar-lo.
Crec que una mica de curiositat sí que ha tingut, jo he agafat la traducció del Requiem i li he intentat explicar que veient com musíca aquest text, també veiem la visió que té Mozart sobre la mort.
No hem tingut temps d’escoltar-ho tot i ell se l’ha volgut endur a casa.
Ara anem a saber l’opinió real de l’Albert:
“La Glòria em va explicar cosetes del réquiem de Mozart i jo, valent, el vaig escoltar un mati que tenia una miqueta de son (ho he de reconèixer) i em vaig quedar endormiscat aproximadament cap a la meitat. Era força complicat seguir-lo amb atenció, el vaig prendre cap a casa i no el vaig escoltar perquè realment el veia com un os dur de mossegar (traducció agafada pels pèls del castellà: hueso duro de roer). Vaig estar llegint la traducció del text original en llatí i em va semblar força apassionat i d`una gran cruesa. Tot junt se'm va fer difícil d`assimilar, acostumat a les dolces lletres pop. Espero, algun dia, poder-m´hi enfrontar cara a cara i gaudir-lo."
Crec que una mica de curiositat sí que ha tingut, jo he agafat la traducció del Requiem i li he intentat explicar que veient com musíca aquest text, també veiem la visió que té Mozart sobre la mort.
No hem tingut temps d’escoltar-ho tot i ell se l’ha volgut endur a casa.
Ara anem a saber l’opinió real de l’Albert:
“La Glòria em va explicar cosetes del réquiem de Mozart i jo, valent, el vaig escoltar un mati que tenia una miqueta de son (ho he de reconèixer) i em vaig quedar endormiscat aproximadament cap a la meitat. Era força complicat seguir-lo amb atenció, el vaig prendre cap a casa i no el vaig escoltar perquè realment el veia com un os dur de mossegar (traducció agafada pels pèls del castellà: hueso duro de roer). Vaig estar llegint la traducció del text original en llatí i em va semblar força apassionat i d`una gran cruesa. Tot junt se'm va fer difícil d`assimilar, acostumat a les dolces lletres pop. Espero, algun dia, poder-m´hi enfrontar cara a cara i gaudir-lo."
No hay comentarios:
Publicar un comentario