Avui fan un altre concert a Tarragona, és a càrrec del cor Mos Cantars. Jo tinc ganes d’anar-hi perquè els vaig dirigir durant uns anys i a més hi canten els meus pares. Ja començo a tenir por de que tanta nadala ratlli una mica a l’Albert, però ell encara te ganes de venir, bona senyal.
“El fet d`assistir a dos concerts tant seguits era tot un repte, mentes anava cap al concert m’adonava que de mica en mica m’anava introduint en aquest món de manera gens estranya i força natural. En aquest concert quasi totes les peces eren nadales excepte les primeres. El cor estava format per deu cantaires entre homes i dones. És la coral més petita que he sentit fins ara. El concert no se’m va fer gens pesat, al contrari, però com que no estava acostumat a les corals petites, potser vaig trobar a faltar la intensitat de les corals més nombroses, que crida més l`atenció a la gent que no coneixem el tema. A més el director presentava les cançons amb una veu molt fuixeta i axiò feia que la gent no ho entengués. Es creava un moment d`incertesa i immediatament començava la peça, però llevat d`aquest fet, el concert em va semblar força interessant.”
viernes, 29 de diciembre de 2006
26 de desembre del 2006
CONCERT DE SANT ESTEVE
Avui, dia de Sant Esteve, el cor Sant Esteve fa un dels seus concerts importants a Tarragona. És fantàstic perquè fan un repertori que és un caramel musical. “The Ceremony of Carols” de Britten (una de les peces compreses en aquesta obra li va agradar molt a l’Albert), i obres de Holst acompanyades per arpa.
“Vaig assistir a un altre concert del cor Sant Esteve, aquest cop el repertori era majoritàriament de temàtica nadalenca i es celebrava precisament per Sant Esteve. Em va sorprendre molt el gran nombre de públic que hi havia, estava ple com un ou en comparació al concert de Cervera, molt menys concorregut. Suposo que hi ajudava molt que el concert fos a Tarragona, d`on és originaria la coral. Les primeres peces de Britten em van agradar força perquè eren força variades, amb moments on tot anava com més ràpid i moments més tranquils. Em va agradar molt, també, que la part instrumental fos una arpa, un instrument molt agradable, una mica angelical fins i tot. Suposo que el fet d`estar tot el concert dret va fer que em cansés una miqueta durant una estona i que prestés menys atenció en el transcurs del concert, però en conjunt m’ho vaig tornar a passar força bé.”
Ha sigut un concert dels que val la pena anar, però una cosa que no he aconseguit, ha sigut que l’Albert mirés les traduccions de les peces durant el concert. Trobo que és molt important saber què diuen i relacionar-ho amb les imatges musicals que et proposa el compositor.
“Em costava seguir la lletra i la música a la vegada perquè no sabia en quin moment del text estàvem.”
Avui, dia de Sant Esteve, el cor Sant Esteve fa un dels seus concerts importants a Tarragona. És fantàstic perquè fan un repertori que és un caramel musical. “The Ceremony of Carols” de Britten (una de les peces compreses en aquesta obra li va agradar molt a l’Albert), i obres de Holst acompanyades per arpa.
“Vaig assistir a un altre concert del cor Sant Esteve, aquest cop el repertori era majoritàriament de temàtica nadalenca i es celebrava precisament per Sant Esteve. Em va sorprendre molt el gran nombre de públic que hi havia, estava ple com un ou en comparació al concert de Cervera, molt menys concorregut. Suposo que hi ajudava molt que el concert fos a Tarragona, d`on és originaria la coral. Les primeres peces de Britten em van agradar força perquè eren força variades, amb moments on tot anava com més ràpid i moments més tranquils. Em va agradar molt, també, que la part instrumental fos una arpa, un instrument molt agradable, una mica angelical fins i tot. Suposo que el fet d`estar tot el concert dret va fer que em cansés una miqueta durant una estona i que prestés menys atenció en el transcurs del concert, però en conjunt m’ho vaig tornar a passar força bé.”
Ha sigut un concert dels que val la pena anar, però una cosa que no he aconseguit, ha sigut que l’Albert mirés les traduccions de les peces durant el concert. Trobo que és molt important saber què diuen i relacionar-ho amb les imatges musicals que et proposa el compositor.
“Em costava seguir la lletra i la música a la vegada perquè no sabia en quin moment del text estàvem.”
22 de desembre del 2006
L’Albert ha vingut amb mi a París, enmig d’una producció del meu cor “Arsys Bourgogne”. És el primer cop que escolta un cor professional, no tinc ni idea si trobarà diferències, si li agradarà més o menys que els altres concerts... L’únic que sé és que de moment està tenint sort per trobar-se amb concerts amb repertoris força adequats per persones que com ell s’inicien en el món coral. Aquest cop tenim una gira de concerts de Nadales d’arreu del món, i n’hi ha dues de castellanes i dues de catalanes! Evidentment, com que és un cor francès m’han donat tots els solos a mi. Ell no sap ni que sentirà peces que coneix cantades en accent francès, ni menys que em sentirà sola per primer cop. Ai, ai, ai.... espero que li agradi....
“Va ser el primer concert que vaig estar sol i el primer concert que assistia d`un cor professional.
Vaig notar que estaven més segurs del que feien, cantaven amb seguretat i amb més confiança i això es transmetia al públic. Una cosa que em va sorprendre molt va ser la rapidesa amb que va començar el concert a partir de l`entrada a l`escenari. Va ser molt ràpid i això s`agraeix.
Vaig trobar el concert força entretingut, la primera part que se’m podia haver fet més feixuga em va passar volant, ja que les peces no s`allargaven massa i això també s`agraeix.
L`inici de la segona part va ser sorprenent i meravellosa ja que vaig sentir cantar sola al meu amoret i va ser una experiència molt guai. No l`havia sentit cantar mai i realment em vaig quedar amb una cara de tonto perquè em va encantar, i sobretot em va agradar descobrir una part d`ella tant meravellosa.
Després van venir les nadales típiques que donen caliu i diverteixen tant a la gent ,com en el gag en què el públic participava aplaudint.
En definitiva, vaig notar que era un cor més experimentat, es veia que eren gent amb molts concert fets i això no ho notava en les veus, sinó en la manera de cantar i en la confiança que transmetien. A mi em va agradar força i crec que a la resta de públic també. I el millor va ser sentir cantar a la Glòria, és una PASSADA!”
“Va ser el primer concert que vaig estar sol i el primer concert que assistia d`un cor professional.
Vaig notar que estaven més segurs del que feien, cantaven amb seguretat i amb més confiança i això es transmetia al públic. Una cosa que em va sorprendre molt va ser la rapidesa amb que va començar el concert a partir de l`entrada a l`escenari. Va ser molt ràpid i això s`agraeix.
Vaig trobar el concert força entretingut, la primera part que se’m podia haver fet més feixuga em va passar volant, ja que les peces no s`allargaven massa i això també s`agraeix.
L`inici de la segona part va ser sorprenent i meravellosa ja que vaig sentir cantar sola al meu amoret i va ser una experiència molt guai. No l`havia sentit cantar mai i realment em vaig quedar amb una cara de tonto perquè em va encantar, i sobretot em va agradar descobrir una part d`ella tant meravellosa.
Després van venir les nadales típiques que donen caliu i diverteixen tant a la gent ,com en el gag en què el públic participava aplaudint.
En definitiva, vaig notar que era un cor més experimentat, es veia que eren gent amb molts concert fets i això no ho notava en les veus, sinó en la manera de cantar i en la confiança que transmetien. A mi em va agradar força i crec que a la resta de públic també. I el millor va ser sentir cantar a la Glòria, és una PASSADA!”
Per cert, si voleu sentir una demo d'aquest cor, entreu a la pàgina www.arsysbourgogne.com i a dalt de tot trobareu una carpeta que posa Cd démo.
3 de desembre del 2006
La coral de noies que jo dirigeixo “Cor Aura” de l’Escola de Música del Palau ha participat en un projecte de música argentina dirigit pel director Ricardo Mancilla, junt amb altres noies. Després d’una setmana de treball intensiva s’han vist els resultats en un concert a la Sala de Cambra de l’Auditori. L’Albert té moltes ganes d’anar-hi ja que serà la primera vegada que em veu cantar (dic em veu perquè sentir-me no crec que em senti gaire). És un concert que torna a ser molt atractiu, no només perquè el repertori que cantem son tangos i música argentina molt rítmica, sinó perquè està acompanyat per instruments, una narradora i dos ballarins de tangos. Per acabar-ho d’amanir les llums tornen a jugar un paper important i totes les noies anem de negre amb foulards vermells i blancs, convertint la part visual en un agradable complement.
L’Albert ha quedat encantat:
“En aquest concert ja sabia alguna coseta del que veuria (només faltaria), tot i així l`experiència va ser nova i estimulant una altra vegada; el tipus de música, la posada en escena, el lloc, l`ambient.
Aquell dia vaig veure que la música coral es un món per descobrir i que es molt trist que passi tant desapercebut per a la majoria de gent. Com si no existís. Hi hauria d`haver un acostament cap a la gent perquè veiéssin la bellesa d`aquest món. Em va sorprendre molt que una coral interpretés tangos, això t`obre una miqueta la ment, que sempre està bé.
Lo millor de no saber res de música i anar a aquests concerts, és el fet de trencar prejudicis i d’estar amb els sentits ben oberts davant d’una cosa nova. Ara crec que la música coral no és un pal, sinó una manera bella de transmetre sentiments i veure que es pot gaudir molt de la música.
Quan m´has explicat l`esforç i el treball que porta preparar un concert d`una hora i mitja, he entès més coses d`aquest món que t`apassiona. Veure`t tot i els problemes amb la coral, dalt de l’escenari, esplèndida i radiant em va deixar flipat, va ser màgic, em va encantar i em va fer començar a estimar-me d`alguna manera aquest món.
Conclusió: Per mi la música coral és un acte d`amor entre tots el que hi participen, cantaires, públic, director, músics. Una manera de comunicar-se entre tots que te alguna cosa especial.
I flipo de pensar que ara tinc ganes de conèixer més tot això i d`anar a més concerts pel fet que em fa passar bons moments, i passar bons moments em fa ser més feliç, així de senzill.”
L’Albert ha quedat encantat:
“En aquest concert ja sabia alguna coseta del que veuria (només faltaria), tot i així l`experiència va ser nova i estimulant una altra vegada; el tipus de música, la posada en escena, el lloc, l`ambient.
Aquell dia vaig veure que la música coral es un món per descobrir i que es molt trist que passi tant desapercebut per a la majoria de gent. Com si no existís. Hi hauria d`haver un acostament cap a la gent perquè veiéssin la bellesa d`aquest món. Em va sorprendre molt que una coral interpretés tangos, això t`obre una miqueta la ment, que sempre està bé.
Lo millor de no saber res de música i anar a aquests concerts, és el fet de trencar prejudicis i d’estar amb els sentits ben oberts davant d’una cosa nova. Ara crec que la música coral no és un pal, sinó una manera bella de transmetre sentiments i veure que es pot gaudir molt de la música.
Quan m´has explicat l`esforç i el treball que porta preparar un concert d`una hora i mitja, he entès més coses d`aquest món que t`apassiona. Veure`t tot i els problemes amb la coral, dalt de l’escenari, esplèndida i radiant em va deixar flipat, va ser màgic, em va encantar i em va fer començar a estimar-me d`alguna manera aquest món.
Conclusió: Per mi la música coral és un acte d`amor entre tots el que hi participen, cantaires, públic, director, músics. Una manera de comunicar-se entre tots que te alguna cosa especial.
I flipo de pensar que ara tinc ganes de conèixer més tot això i d`anar a més concerts pel fet que em fa passar bons moments, i passar bons moments em fa ser més feliç, així de senzill.”
Aquest concert l'ha organitzat "Corals joves de Catalunya". Si entreu a la seva pàgina podreu saber més sobre les activitats que organitzen, trobar partitures..
4 de novembre del 2006
SEGON CONCERT A LA VISTA!
El Xavier Puig, que és un dels meus amics de Cervera, ha muntat un espectacle infantil per l’auditori de Barcelona i de Lleida. És tota una visió de la música coral a través del temps, però la veritat és que pot agradar tan a nens com a gent gran, perquè el repertori no és infantil sinó que és repertori molt interessant i variat per cor mixt. És el concert perfecte per anar-hi amb l’Albert perquè hi participen 12 bons cantants, el Cor de Cambra de Lleida que també sona molt bé, i el fet de combinar gran grup amb petit grup ajuda a dinamitzar l’espectacle. Tot això amb l’ajut de petites coreografies i jocs de llums, es converteix en el concert ideal per l’Albert.
“El fet que fos un concert encarat a un públic infantil em donava la oportunitat de poder aprendre. Em va agradar molt la posada en escena i la intenció d`ensenyar i divertir a la vegada. Era flipant veure tota aquella canalla tan atenta al concert i veure la gent de l’escenari intentant transmetre, amb la seva veu, coses al públic.”
El Xavier Puig, que és un dels meus amics de Cervera, ha muntat un espectacle infantil per l’auditori de Barcelona i de Lleida. És tota una visió de la música coral a través del temps, però la veritat és que pot agradar tan a nens com a gent gran, perquè el repertori no és infantil sinó que és repertori molt interessant i variat per cor mixt. És el concert perfecte per anar-hi amb l’Albert perquè hi participen 12 bons cantants, el Cor de Cambra de Lleida que també sona molt bé, i el fet de combinar gran grup amb petit grup ajuda a dinamitzar l’espectacle. Tot això amb l’ajut de petites coreografies i jocs de llums, es converteix en el concert ideal per l’Albert.
“El fet que fos un concert encarat a un públic infantil em donava la oportunitat de poder aprendre. Em va agradar molt la posada en escena i la intenció d`ensenyar i divertir a la vegada. Era flipant veure tota aquella canalla tan atenta al concert i veure la gent de l’escenari intentant transmetre, amb la seva veu, coses al públic.”
3 de novembre del 2006
La setmana que ve marxo cap a França a cantar el Requiem de Mozart. He pensat que en comptes de dir-li a l’Albert “me’n vaig a fer concerts” i quan ell em truqui no sàpiga gaire bé de què li parlo, doncs he decidit intentar que entengui què carai hi vaig a cantar. He trobat que aquesta obra té un avantatge enorme, i és que de Mozart se n’ha fet una pel·lícula (Amadeus Mozart de Milos Forman), on al final es veu com composa el Requiem de Mozart. Encara que hi ha mentides històriques, he pensat que després de la pel·lícula li podia picar el cuquet d’escoltar-lo.
Crec que una mica de curiositat sí que ha tingut, jo he agafat la traducció del Requiem i li he intentat explicar que veient com musíca aquest text, també veiem la visió que té Mozart sobre la mort.
No hem tingut temps d’escoltar-ho tot i ell se l’ha volgut endur a casa.
Ara anem a saber l’opinió real de l’Albert:
“La Glòria em va explicar cosetes del réquiem de Mozart i jo, valent, el vaig escoltar un mati que tenia una miqueta de son (ho he de reconèixer) i em vaig quedar endormiscat aproximadament cap a la meitat. Era força complicat seguir-lo amb atenció, el vaig prendre cap a casa i no el vaig escoltar perquè realment el veia com un os dur de mossegar (traducció agafada pels pèls del castellà: hueso duro de roer). Vaig estar llegint la traducció del text original en llatí i em va semblar força apassionat i d`una gran cruesa. Tot junt se'm va fer difícil d`assimilar, acostumat a les dolces lletres pop. Espero, algun dia, poder-m´hi enfrontar cara a cara i gaudir-lo."
Crec que una mica de curiositat sí que ha tingut, jo he agafat la traducció del Requiem i li he intentat explicar que veient com musíca aquest text, també veiem la visió que té Mozart sobre la mort.
No hem tingut temps d’escoltar-ho tot i ell se l’ha volgut endur a casa.
Ara anem a saber l’opinió real de l’Albert:
“La Glòria em va explicar cosetes del réquiem de Mozart i jo, valent, el vaig escoltar un mati que tenia una miqueta de son (ho he de reconèixer) i em vaig quedar endormiscat aproximadament cap a la meitat. Era força complicat seguir-lo amb atenció, el vaig prendre cap a casa i no el vaig escoltar perquè realment el veia com un os dur de mossegar (traducció agafada pels pèls del castellà: hueso duro de roer). Vaig estar llegint la traducció del text original en llatí i em va semblar força apassionat i d`una gran cruesa. Tot junt se'm va fer difícil d`assimilar, acostumat a les dolces lletres pop. Espero, algun dia, poder-m´hi enfrontar cara a cara i gaudir-lo."
1 de novembre del 2006
Demà tinc classe de direcció i em toca dirigir amb el cor pilot Narcissus et eco, una peça del Johan Duijck (el meu professor) que és molt punyetera per tenir moltíssims canvis de compàs i ser força complicada musicalment. Com que tenim un Cd, m’he posat a estudiar-la com un exercici tècnic damunt de la gravació (és a dir, fent els canvis de compassos i buscant les diferents subdivisions). L’Albert s’ha interessat, i li he explicat com funcionava. Ho ha entès i crec que això l’ha apropat una mica més a poder imaginar quines son les diferents feines que té un director.
“No sabia exactament quina era la funció d`un director de coral, em semblava que era el que dirigia les corals a l’hora dels concerts i el que preparava el repertori, però vaig veure que era molt més que això i que és una feina que requereix un gran esforç i sobretot una gran responsabilitat. Em feia gràcia saber una miqueta què feia la Glòria amb aquelles partitures que semblaven indesxifrables, i em va sorprendre molt, d`entrada, el rigor matemàtic que ha de seguir per llegir les partitures. És realment enrevessat i s`ha de tenir la ment força entrenada per aquest tipus d`exercisis. També em va explicar altres coses de la feina d`un director i de tot el que ha d`ensenyar i comunicar als cantaires. Suposo que des de dins no es veu tant, però a mi em sembla que tenen força pressió en la seva feina.”
“No sabia exactament quina era la funció d`un director de coral, em semblava que era el que dirigia les corals a l’hora dels concerts i el que preparava el repertori, però vaig veure que era molt més que això i que és una feina que requereix un gran esforç i sobretot una gran responsabilitat. Em feia gràcia saber una miqueta què feia la Glòria amb aquelles partitures que semblaven indesxifrables, i em va sorprendre molt, d`entrada, el rigor matemàtic que ha de seguir per llegir les partitures. És realment enrevessat i s`ha de tenir la ment força entrenada per aquest tipus d`exercisis. També em va explicar altres coses de la feina d`un director i de tot el que ha d`ensenyar i comunicar als cantaires. Suposo que des de dins no es veu tant, però a mi em sembla que tenen força pressió en la seva feina.”
29 d’octubre del 2006
L’ALBERT VA AL SEU PRIMER CONCERT
Avui hem anat a Cervera a veure una colla d’amics d’allí. Al vespre actua el Cor Sant Esteve de Vilaseca dirigit pel Xavier Pastrana. He pensat que seria un bon concert per començar per vàries raons:
1.-Són un cor de gran qualitat.
2.- El director és molt amic meu, i cantant hi ha la seva xicota, també amiga nostra, i la meva germana (i sempre és divertit buscar les persones que coneixes quan estàs al públic).
3.- És un repertori amè de populars catalanes arranjades per compositors actuals que donen un gran interès a les peces.
4.- És un cor femení (i veure noies guapes sempre pot ajudar en moments crítics).
Jo he estat al seu costat explicant-li on es situaven les diferents veus, quines i en quin moment portaven la melodia, si cantaven el mateix text totes alhora o bé donava la sensació d’anar cada veu pel seu cantó.
“Va ser la meva primera experiència seriosa. Abans del concert estava encuriosit i a l`expectativa perquè no sabia què em trobaria, si m`avorriria molt o no o si podria seguir el concert amb atenció, fins i tot tenia por d`adormir-me..(hagués estat fatal). Però anar-hi amb bona actitud i a conèixer alguna cosa nova em va ajudar. Només començar el concert vaig notar que m`agradaria i que el que veia no tenia res a veure amb el que sabia de les corals, es a dir, res. Vaig estar atent bona part del concert sense fer cap esforç i gràcies a les teves paraules vaig poder gaudir una mica més del concert. Va ser una experiència agradable i molt positiva, fins i tot estimulant.”
Com que li ha agradat molt una peça de “The Ceremony of Carols” de Britten, serà una obra que aprofitarem més endavant. De moment aconsello a tothom que no la conegui que se l’escolti.
Avui hem anat a Cervera a veure una colla d’amics d’allí. Al vespre actua el Cor Sant Esteve de Vilaseca dirigit pel Xavier Pastrana. He pensat que seria un bon concert per començar per vàries raons:
1.-Són un cor de gran qualitat.
2.- El director és molt amic meu, i cantant hi ha la seva xicota, també amiga nostra, i la meva germana (i sempre és divertit buscar les persones que coneixes quan estàs al públic).
3.- És un repertori amè de populars catalanes arranjades per compositors actuals que donen un gran interès a les peces.
4.- És un cor femení (i veure noies guapes sempre pot ajudar en moments crítics).
Jo he estat al seu costat explicant-li on es situaven les diferents veus, quines i en quin moment portaven la melodia, si cantaven el mateix text totes alhora o bé donava la sensació d’anar cada veu pel seu cantó.
“Va ser la meva primera experiència seriosa. Abans del concert estava encuriosit i a l`expectativa perquè no sabia què em trobaria, si m`avorriria molt o no o si podria seguir el concert amb atenció, fins i tot tenia por d`adormir-me..(hagués estat fatal). Però anar-hi amb bona actitud i a conèixer alguna cosa nova em va ajudar. Només començar el concert vaig notar que m`agradaria i que el que veia no tenia res a veure amb el que sabia de les corals, es a dir, res. Vaig estar atent bona part del concert sense fer cap esforç i gràcies a les teves paraules vaig poder gaudir una mica més del concert. Va ser una experiència agradable i molt positiva, fins i tot estimulant.”
Com que li ha agradat molt una peça de “The Ceremony of Carols” de Britten, serà una obra que aprofitarem més endavant. De moment aconsello a tothom que no la conegui que se l’escolti.
LA MÚSICA CORAL NO ÉS UN PAL
Hola, sóc la Glòria, estudiant de direcció coral a l’Esmuc. A vegades em presento d’aquesta manera i veig les cares de la gent intentant fer veure que ho troben interessant, però la veritat és que moltes persones senten la paraula coral i els hi ve una imatge al cap: La típica coral d'aficionats amb bona voluntat, però amb pocs coneixements musicals.
És que només canta en corals la gent gran? És que s’ha de cantar una i una altra vegada el repertori de tota la vida? És que per cantar en cor s’ha d’utilitzar la famosa tècnica d’arrossegament de veu? Doncs no!.
Jo, a part de dirigir, em guanyo la vida cantant en cors, així que estic disposada a convèncer a tothom de que és un món per descobrir. Us puc assegurar que hi ha tant de repertori interessant i que un pot arribar a gaudir tantíssim com a cantaire o com a oient...
M’he disposat a fer un experiment amb l’Albert, un noi que no té cap mena de relació amb la música coral i que per cert, detall sense importància, és el meu xicot.
Què en pensa ell de la música coral?
"Doncs pensava que era una mica pal, només havia escoltat a la coral del meu poble, i no em va agradar gaire, la vaig trobar ensopida, avorrida i artificial. No em va transmetre res de res, en tinc un record bastant grisós. Veia que eren un grup de persones que cantaven nadales i res més. Aquesta va ser fins fa poc la única experiència que havia tingut en aquest camp, i tot i que pensava que el món de la música coral era més ric i ampli i que no es limitava a corals de poble amb repertoris antiquats, creia que més o menys tot seria semblant(no se si m`entens).
No m´haguera passat mai pel cap d’assistir a un altre concert per pròpia iniciativa, suposo que tenia prejudicis i n’estava segur que no m`agradaria.”
No sé perquè, em temia que la resposta aniria per aquí. Bé, mans a l’obra que hi haurà feineta!
És que només canta en corals la gent gran? És que s’ha de cantar una i una altra vegada el repertori de tota la vida? És que per cantar en cor s’ha d’utilitzar la famosa tècnica d’arrossegament de veu? Doncs no!.
Jo, a part de dirigir, em guanyo la vida cantant en cors, així que estic disposada a convèncer a tothom de que és un món per descobrir. Us puc assegurar que hi ha tant de repertori interessant i que un pot arribar a gaudir tantíssim com a cantaire o com a oient...
M’he disposat a fer un experiment amb l’Albert, un noi que no té cap mena de relació amb la música coral i que per cert, detall sense importància, és el meu xicot.
Què en pensa ell de la música coral?
"Doncs pensava que era una mica pal, només havia escoltat a la coral del meu poble, i no em va agradar gaire, la vaig trobar ensopida, avorrida i artificial. No em va transmetre res de res, en tinc un record bastant grisós. Veia que eren un grup de persones que cantaven nadales i res més. Aquesta va ser fins fa poc la única experiència que havia tingut en aquest camp, i tot i que pensava que el món de la música coral era més ric i ampli i que no es limitava a corals de poble amb repertoris antiquats, creia que més o menys tot seria semblant(no se si m`entens).
No m´haguera passat mai pel cap d’assistir a un altre concert per pròpia iniciativa, suposo que tenia prejudicis i n’estava segur que no m`agradaria.”
No sé perquè, em temia que la resposta aniria per aquí. Bé, mans a l’obra que hi haurà feineta!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)